La interoperabilitat s’ha establert com un dels principis fonamentals a què les diferents administracions públiques s’han sotmès per exercir les seves actuacions i la seva tasca diària per mitjans electrònics, i també s’ha configurat com el pilar fonamental sobre el qual gira el funcionament del sector públic electrònic.
Si anem al concepte mateix d’interoperabilitat, podem indicar que es tracta de la capacitat dels sistemes d’informació i dels procediments a què aquests donen suport, de compartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i coneixement entre ells.
Dins del funcionament electrònic de l’Administració ens trobem amb l’article 3.2 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (d’ara endavant, Llei 40/2015), el qual determina que les administracions públiques es relacionin entre si i que, a més, ho facin per mitjans electrònics, al cap i a la fi es tracta d’una col·laboració interadministrativa en matèria tecnològica, per la qual cosa, en certa manera, la interoperabilitat la trobem vinculada al principi de cooperació tecnològica entre administracions públiques, materialitzada en la idea de connectar-se o intercomunicar-se, posant l’ull en la prestació conjunta de serveis per part de totes les administracions públiques.
Aquest deure intrínsec de col·laboració entre les administracions al qual fem referència, de manera que es proporcionin els serveis necessaris als ciutadans i se’ls garanteixi els seus drets a relacionar-se amb les administracions per mitjans electrònics, es camufla al llarg de tota la legislació vigent en matèria d’administració electrònica, i es materialitza en les diferents obligacions que les entitats locals han de complir respecte d’això.
Dins de les obligacions que les entitats locals han de complir en matèria d’administració electrònica, emparades en la Llei 40/2015 i la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (d’ara endavant, Llei 39/2015), així com en el seu Reglament aprovat pel Reial decret 203/2021, s’estableixen certes previsions que és important ressaltar, en les quals d’alguna manera la interoperabilitat té un paper molt important.
Com es materialitza realment la interoperabilitat a les entitats locals?
La interoperabilitat, com hem dit, comprèn la capacitat dels sistemes d’informació per compartir dades, així com poder facilitar l’intercanvi d’informació entre ells.
Podem veure materialitzada aquesta interoperabilitat en molts aspectes. Tanmateix, ens centrarem en algun d’ells com, per exemple, les seus electròniques, en concret, la interoperabilitat es reflecteix en la majoria dels seus continguts i serveis, ja que aquests s’han de regir per l’establert en l’Esquema nacional d’interoperabilitat, regulat pel Reial decret 4/2010.
Aquesta interoperabilitat de les seus electròniques està enfocada des d’un sentit ampli i abstracte, i mostra que el seu principal objectiu és afavorir la relació de les administracions públiques amb els ciutadans. I dins d’aquest objectiu d’afavorir la relació de les administracions públiques amb els ciutadans ens trobem amb els registres electrònics generals, registres que la seva interoperabilitat ve marcada per l’obligatorietat que tenen tots els registres de rebre i enviar aquells escrits, sol·licituds i comunicacions independentment de quina sigui l’administració a la qual van dirigits gràcies al Sistema d’Interconnexió de Registres (SIR), i facilitar d’aquesta manera l’accés a les administracions públiques per part dels interessats, en poder presentar la documentació referida a un tràmit concret d’una administració en qualsevol registre electrònic general independentment que sigui el de l’administració competent per al tràmit o no.
La interoperabilitat dels registres ve determinada per la integració en SIR
Un altre aspecte important de la interoperabilitat que les entitats locals han de tenir en compte són els documents i expedients electrònics, la transformació dels documents i expedients en format electrònic representa la base de la implantació de l’administració electrònica, ja que facilita l’activitat diària de les diferents administracions.
Ara bé, què tenen a veure els documents i els expedients electrònics amb la interoperabilitat?
La configuració tant dels documents com dels expedients electrònics s’ha de fer sota uns requisits determinats que venen marcats per la Norma tècnica d’interoperabilitat de document electrònic, per la Norma tècnica d’interoperabilitat d’expedient electrònic i per la Norma tècnica d’interoperabilitat de procediments de copiat autèntic i conversió entre documents electrònics (les tres aprovades mitjançant Resolucions del 19 de juliol de 2011, de la Secretaria d’Estat per a la Funció Pública), per poder així considerar-se vàlids.
No es tracta només de reproduir els documents i expedients en format digital, sinó que han de complir uns requisits determinats.
Al cap i a la fi, els documents i els expedients s’erigeixen com a elements fonamentals en l’actuació administrativa i com a tal, han de complir una sèrie de requisits marcats per aquestes normes esmentades, tot això amb la idea de poder fer intercanvis documentals entre les administracions públiques i complir les previsions legislatives marcades per a la gestió i conservació dels documents i els expedients als arxius electrònics.
Per acabar, hem de ressenyar que l’Administració General de l’Estat afavoreix aquesta interoperabilitat entre les entitats locals i disposa d’una línia estratègica d’infraestructures i serveis que constitueixen la columna vertebral de l’administració electrònica. La idea és molt simple, crear elements aprofitables per totes les administracions públiques, i evitar d’aquesta manera la multiplicitat de sistemes per arribar al mateix objectiu. Per això hi ha una col·lecció d’infraestructures i serveis comuns desenvolupats, agrupats en el catàleg de serveis de l’administració digital, per donar suport al procediment administratiu, que simplifica la cooperació entre administracions públiques i la relació d’aquestes amb els ciutadans, i així fomentar la interoperabilitat, i en aquest sentit ens trobem, per exemple, la plataforma d’intermediació de dades (PID) o el Sistema d’Interconnexió de Registres (SIR) abans esmentat, entre d’altres.
Podeu ampliar la informació sobre la interoperabilitat de les administracions públiques, indagant i aprofundint sobre la materialització d’aquesta interoperabilitat a les entitats locals, accedint a la secció d’administració electrònica de la plataforma corporativa d’esPublico: un espai de contingut especialitzat dedicat a facilitar l’adaptació de les entitats locals a la seva actuació per mitjans electrònics, així com a donar suport al procés de transformació digital.
La secció ofereix nombrosos recursos explicatius, entre d’altres, guies didàctiques, infografies interactives, videotutorials, diccionari de terminologia digital, etc.
Podeu accedir a la secció d’administració electrònica de esPublico prement aquí.
