Tothom sap la importància que tenen les notificacions dins del procediment administratiu. De fet, la majoria dels tràmits invalidants tenen com a origen notificacions sobre les quals s’al·leguen incidències formals o de contingut.
El rebuig de les notificacions és un dels aspectes que més articles doctrinals i d’opinió jurídica han ocupat.
Per poder entrar en la matèria que ens ocupa, el primer que hem d’analitzar són dues qüestions bàsiques: Què entenem per rebuig d’una notificació? Aquest concepte és igual si estem davant d’una notificació en paper o d’una notificació electrònica?
El rebuig exprés i tàcit de la notificació.
Quan ens trobem davant d’un rebuig exprés? En aquest cas, la persona a qui va dirigida la notificació la rebutja de manera expressa i conscient, sigui en paper (s’intenta lliurar i en aquest acte es firma el rebuig de la notificació) o electrònica (en rebre l’avís de la notificació hi es rebutja l’accés).
Quan ens trobem davant d’un rebuig per transcurs del termini de posada a disposició? Només hi ha aquest rebuig tàcit o per transcurs del termini de posada a disposició quan la notificació ha estat realitzada a través de mitjans electrònics, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions públiques diu que:
“2. Les notificacions per mitjans electrònics s’entenen practicades en el moment en què es produeixi l’accés al seu contingut.
Quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori, o hagi estat expressament triada per l’interessat, s’entén rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi al seu contingut.”
Què passa amb la notificació rebutjada?
Si la notificació és rebutjada expressament o per transcurs del termini de posada a disposició, la normativa administrativa no regula què s’ha de fer amb la notificació electrònica (complementària de la notificació en paper o electrònica només per ser el mitjà de l’esmentada notificació) que està posada a disposició de l’interessat a la seu electrònica de l’entitat.
En aquest sentit, cadascuna de les diferents administracions pot regular com pot l’interessat accedir al contingut de la notificació rebutjada, sempre correctament identificat.
Així, hi ha administracions que regulen en la seva normativa interna de funcionament que la notificació queda a disposició de l’interessat a la seu electrònica durant un període de temps, que sol oscil·lar sobre els tres mesos, sense que es determini perquè la posada a disposició es manté per aquell termini i no per un altre diferent.
D’altra banda, hi ha altres administracions, la majoria i des del nostre punt de vista amb un rigor jurídic més gran i sobretot més garantista en relació amb la normativa de protecció de les dades, que no permeten accedir al contingut de la notificació des de la seu electrònica una vegada que aquesta ha estat rebutjada. Seria l’equivalent al funcionament que hi havia quan les notificacions es realitzaven només i exclusivament en paper, una vegada que la notificació es rebutjava no s’hi podia accedir si no se sol·licitava exercir el dret d’accés a l’expedient i, per tant, també a la notificació.
En qualsevol cas, el més important, en el rebuig de les notificacions, és que si l’interessat rebutja una notificació (sigui exprés o per transcurs del termini de posada a disposició), s’entendrà que comença a comptar el termini establert en aquesta notificació que l’interessat desconeix i que se li ha intentat comunicar, ja sigui que comença el termini per presentar al·legacions, proves, recursos o per realitzar el pagament d’una taxa.
La notificació és perfectament legal, tal com estableix l’article 41.5 de la Llei 39/2015:
“Quan l’interessat o el seu representant rebutgi la notificació d’una actuació administrativa, es farà constar a l’expedient, de manera que s’especifiquin les circumstàncies de l’intent de notificació i el mitjà, donant per efectuat el tràmit i seguint-se el procediment”.
Així s’ha confirmat tradicionalment per diferents pronunciaments judicials, com per exemple la Sentència 755/2010 de 10 juny 2010 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de la Sala Contenciosa Administrativa.
