La democràcia, en la seva intricada bellesa, és una forma de govern que es disfressa de senzillesa. A la vista, sembla un joc d’opcions clares i definides; la mecànica de votar, on es tria una opció entre algunes, perpetua aquesta percepció de simplicitat. Tanmateix, en aturar-nos i reflexionar, descobrim que aquest acte d’atorgar el nostre vot és en realitat un testimoni del nostre compromís ètic i moral.
Sovint, després d’emetre el nostre vot, ens envaeix una sensació de desinterès, com si fóssim mers espectadors en un espectacle que no ens pertany. Sentim que la nostra elecció no ha reflectit realment els nostres desitjos i ideals. Aquesta sensació, a mitjà termini, pot desembocar en una desil·lusió perillosa per al sistema i nosaltres per tant.
"En la resplendor daurada d’un futur proper, on la tecnologia i la humanitat havien assolit una simbiosi pacífica, vivia una petita criatura humana, Ariel. La seva casa, situada en una ciutat plena del que podrien semblar jardins flotants i edificis de vidres lleugerament iridescents, era plena de vida tranquil·la i harmoniosa.
Una tarda, Ariel va escoltar els seus progenitors parlant sobre les pròximes eleccions per elegir els seus representants locals. Estaven calculant acuradament com assignar els seus punts de vot entre els aspirants disponibles.
Ariel es va apropar a ells, en part per curiositat i en part per la confusió de veure’ls alhora seriosos però emocionats. “Per què no voteu simplement a un aspirant i ja està? No seria més fàcil?"
Van somriure davant de la seva innocència i Sam va prendre la seva mà. "Veuràs, Ariel", va començar, "les coses no sempre van ser com són ara. Fa un temps, només podíem votar per una opció. No importava quant t’importés, o quant volguessis, que guanyés un representant, només podies emetre un vot. I el que és pitjor, les persones més joves, com tu, no tenien dret a votar."
"Què? No podien votar?" Ariel no sortia de la seva sorpresa, incapaç d’imaginar-se un món en què la seva veu no pogués ser escoltada.
"És cert", va dir Alex, unint les seves mans a la seva falda. "Però tot això va canviar quan adoptem el vot quadràtic. Ara, tots fins i tot els més joves tenen punts de vot que poden assignar com desitgin. I cada vot que dones compte, perquè mostra quant t’importa un representant o un tema."
"I això és bo?", va preguntar Ariel, arrufant les celles mentre tractava d’entendre.
"És fantàstic", va respondre Sam amb un somriure. "Ens permet expressar les nostres preferències de manera més equilibrada. Aquest sistema ens permet mostrar quant ens importa realment cada elecció. Si realment creiem en una opció, podem donar-li més punts. Si ens agraden algunes, podem repartir els nostres punts entre elles."
"I el més important", va afegir Alex, "aquest sistema és més just. Ja no es tracta només de qui pot votar, sinó de com cada persona pot fer que la seva veu s’escolti de la manera més significativa possible. I això, Ariel, és la veritable bellesa del vot quadràtic."
Ariel va assentir lentament, permetent que les paraules dels seus progenitors s’assentessin en la seva ment. Encara que no entenia completament totes les complexitats, entenia que el vot quadràtic li donava poder, li donava veu. I tot i que encara era jove, entenia que això era una cosa molt especial."
El vot quadràtic és una forma de votació que permet als votants expressar la seva preferència no només a través de la selecció d’una opció, sinó també a través de la intensitat d’aquesta preferència.
En aquest sistema, els votants tenen una quantitat de “crèdits” o “punts de vot” que poden distribuir entre les opcions d’acord a la seva preferències. Però un punt no és un vot. Un vot costa punts. El cost en punts dels vots per a una mateixa opció és el nombre de vots multiplicat per si mateix, per això es diu vot quadràtic:
cost en punts = nombre de vots x nombre de vots
Això significa que si vols donar 1 vot a una opció, et costa 1 punt (1² = 1). Però si vols donar 2 vots a una opció et costa 4 punts (2² = 4), i així successivament. Per exemple, si volguessis donar 10 vots a una opció, et costaria 100 punts (10² = 100).
El vot quadràtic és un mètode per prendre decisions col·lectives on les opcions triades reflecteixen més encertadament les opcions més desitjades per tots.
Pot donar una representació més precisa de la voluntat de l’electorat fomentant la diversitat d’opcions en desincentivar l’acumulació de tots els vots en una sola opció. En els sistemes de votació tradicionals, els votants de vegades voten estratègicament per una opció que no és la seva primera preferència per evitar que una opció menys preferida guanyi. A causa que el vot quadràtic permet als votants assignar vots a múltiples opcions, pot reduir la necessitat d’aquest tipus de vot. A més, en sistemes amb múltiples candidats o propostes, el vot quadràtic pot conduir a una representació més proporcional de les preferències dels votants.
Però si no t’agrada el mecanisme del vot quadràtic no passa res, perquè pots continuar votant com ho feies abans: assignant tots els teus punts de vot a una sola opció. En aquest sentit, el vot quadràtic és un superconjunt del vot tradicional.
Què opinen els experts?
Glen Wey i Steven P. Lalley, ments genials darrere del vot quadràtic, juntament amb Eric A. Posner, un freqüent col·laborador en els seus escrits, han proposat que aquest sistema permet als votants expressar les seves preferències de manera més justa i efectiva que els sistemes tradicionals de votació. Aquest mètode resulta idoni en escenaris on es busca evitar que un individu o un petit grup acumuli tot el poder, però al seu torn s’evita que les decisions es prenguin únicament per majoria, passant per alt a les minories.
El vot quadràtic també brilla en situacions on hi ha una plètora de temes o decisions sobre les quals votar; algunes votacions seran de més rèdit que altres per a cada persona. Això atorga als votants un "valor de continuació" gairebé lineal, permetent-los estalviar punts de vot per a futures votacions, si així s’estableix.
Vitalik Buterin, cocreador d’Ethereum, ha expressat el seu suport al vot quadràtic i afirma que podria ser una eina útil per a la presa de decisions en comunitats descentralitzades. La seva visió s’estén més enllà de la mera votació, incorporant el concepte a la recaptació de fons i fins i tot com un sistema més equitatiu de publicitat. Tanmateix, la seva proposta implica que els votants no només tenen punts de vot, sinó que els compren, la qual cosa desperta una sèrie d’interrogants ètiques.
D’altra banda, Robin Hanson, Ning Wang, Tyler Cowen, entre d’altres, han expressat les seves reserves sobre el vot quadràtic; la possible compra de vots, la complexitat per als votants i les incerteses sobre com es comportarien les persones sota tal sistema són punts d’inquietud. Però són interrogants que podrien aplicar-se amb igual validesa a gairebé qualsevol sistema de votació.
Els punts de vot
El vot quadràtic planteja interrogants sobre l’assignació de punts de vot. Són iguals per a tothom? Podríem acumular-los per a futures votacions importants? Podríem votar a favor i en contra?
Si s’altera la igualtat d’assignació, sorgeix el risc de control elitista sobre les votacions. Un possible amortidor seria un límit superior als punts que un pot tenir.
També es corre el risc de convertir-se en un sistema de crèdit social, assignant crèdits basats en comportaments socials i compliment de normes. Encara que en petita escala podria tenir sentit podria desnaturalitzar-se amb facilitat. Per prevenir això, les lleis han d’establir clarament les bases per a l’assignació de punts.
Assegurar igualtat en l’assignació de punts respecta la democràcia, encara que és qüestionable en no tenir en compte diferències individuals com l’experiència o el coneixement. L’assignació basada en factors com l’edat o l’educació també és problemàtica, perpetuant desigualtats i excloent a certs grups. De nou, una forma equilibrada de repartiment desigual de punts és saludable però fàcilment corrompible. Qui sap, potser es pot utilitzar el propi sistema d’assignació quadràtica de punts a les categories rellevants…
Per si t’ho preguntes, el nombre de punts de vot depèn de molts factors però un possible enfocament podria ser el nombre total d’opcions de vot al quadrat. És a dir:
punts de vot = (opcions de vot)2
D’aquesta manera, si hi ha 10 opcions de vot, cada votant rep 100 punts de vot. Si hi ha 20 opcions, cada votant rep 400 punts. Això permet als votants distribuir els seus vots entre múltiples opcions sense esgotar ràpidament els seus punts.
Disseny del sistema
La votació quadràtica es torna una realitat gràcies a la convergència de tecnologies emergents com criptografia postquàntica, la intel·ligència artificial i la blockchain.
La criptografia proporciona els elements constructius necessaris per garantir matemàticament l’autenticació dels votants, l’anonimat, la integritat del vot. Criptografia de clau pública, de clau secreta, proves de coneixement zero, encriptació homomòrfica, xifratge segur multipartit, criptografia postquàntica, formaran part essencial del disseny del sistema de votació quadràtica.
La blockchain es converteix en el pilar que proporciona la transparència i la immutabilitat necessàries per al nostre sistema de votació quadràtica. Cada vot es registra com una transacció a la cadena de blocs, creant un registre públic i immutable de totes les votacions. Això no només assegura la integritat dels resultats de les eleccions, sinó que també fomenta la confiança en el sistema entre els votants.
Les Intel·ligències Artificials, amb la seva habilitat per processar i donar sentit a enormes quantitats de dades amb precisió i rapidesa, fan confiança en l’assignació de punts desigual. Ajuden en la identificació i prevenció d’amenaces i fraus. També són essencials amb l’educació i la informació, clau per a la comprensió de qualsevol sistema de votació, incloent el vot quadràtic. I personalitzen l’experiència de votació per a cada individu, eliminant les barreres i facilitant la participació de tots en la revolució de la usabilitat.
En el pitjor dels casos podríem acabar com el relat “Sufragi universal” d’Isaac Asimov, en el qual les eleccions dels Estats Units són decidides partint de les respostes d’una sola persona seleccionada per Multivac com a representant de tots els ciutadans. Multivac és un superordinador avançat, equivalent a la Superintel·ligència Artificial que tots temem avui dia. Quant creus en l’estadística? I tingues en compte que el que responguis s’aplica a tots els assumptes on aquesta s’apliqui.
És possible l’evolució?
Cap proposta de canvi en un sistema democràtic, com la introducció del vot quadràtic, no s’ha d’implementar a cegues. Aquest tipus de canvis sempre han de ser provats en petita escala, estudiats acuradament i rebre l’aprovació de la població abans de ser implementats a nivell nacional. A més, sempre hi ha lloc per a ajustaments i reformes addicionals basades en les lliçons apreses de la implementació.
No es pot negar que canviar un sistema que ha estat al seu lloc durant molt temps és una tasca difícil. Però la història ens ha demostrat que el canvi és possible. El sufragi universal, per exemple, no es va aconseguir de la nit al dia. Va requerir anys de lluita i protesta. Però ara és un dret fonamental en gairebé totes les democràcies del món. Nova Zelanda va canviar el seu sistema de votació de "first-past-the-post" a un sistema de representació proporcional mixta als anys 90 després d’un referèndum.
Si el vot quadràtic demostra ser una millora significativa sobre els sistemes de votació existents, i hi ha un suport popular per a la seva implementació, llavors no hi ha cap raó per la qual no es pugui realitzar aquest canvi. Obrir la ment a nous mecanismes, a noves formes o tornar a plantejar-les i revisar-les, és sa.
Amb la tècnica d’avui: Per què els vots, una vegada emesos, no poden ser modificats, retractats o ser condicionals? Per què no es pot delegar el nostre vot a cap altra persona que considerem més informada o experta en certs temes? Per què no hi ha un procés de votació transparent i auditat en el qual es pugui rastrejar i verificar cada vot per garantir la integritat del sistema de votació sense comprometre la privacitat del vot? Per què no hem triat una democràcia directa en lloc de representativa? Per què no s’expressa clarament quina democràcia hem decidit? O quin model de repartiment d’escons? En aquests moments, a Espanya, el nostre dret a no votar és la manera correcta i única de fer saber al sistema que és necessari un canvi.
Els humans hem demostrat al llarg de la història una sorprenent capacitat per adaptar-nos a noves circumstàncies i conceptes. Si bé el vot quadràtic pot semblar complicat al principi, la capacitat humana per aprendre i adaptar-se no s’ha de subestimar. Amb l’educació i l’exposició adequades, és probable que les persones s’acostumin ràpidament a aquest nou sistema i es beneficiïn dels seus avantatges.
La consideració més important és si el canvi proposat millorarà la qualitat de la democràcia i la vida dels ciutadans. I si bé és cert que el vot quadràtic pot tenir els seus desafiaments i desavantatges, també ofereix moltes oportunitats per millorar la manera en què les societats prenen decisions col·lectives…
“L’habitació d’Ariel està banyada de la llum màgica dels instants abans del capvespre quan el seu assistent d’Intel·ligència Artificial, Auris, que hi havia va decidir modelar com un simpàtic conillet hologràfic, va aparèixer a la seva taula de, el que avui anomenem, estudi".
"Ariel, tens un nou missatge", va dir Auris, amb la seva veu ressonant en to alegre però calmada.
"De qui és, Auris?" va preguntar Ariel, sense apartar la vista del seu llibre de filosofia.
"És de la Junta Electoral, han assignat els teus punts de vot per a les pròximes eleccions".
Els ulls d’Ariel es van il·luminar amb curiositat i va tancar el llibre. "Mostra-m’ho, Auris".
Una taula hologràfica es va desplegar davant d’Ariel, mostrant els aspirants i els punts que tenia assignats.
"A qui li hauria de donar els meus punts, Auris?", va preguntar Ariel, mirant els rostres amables i somrients dels aspirants i recordant la conversa que havia tingut amb els seus progenitors.
"Bé, Ariel, això depèn de tu", va dir Auris, "Recordes el que vam parlar sobre el que importa en un líder?"
Ariel va assentir lentament, "Que es preocupin per la gent i que treballin per fer el món millor, veritat?"
"Exactament, Ariel", Auris va respondre amb un to d’aprovació. "I què més?"
"Que tinguin bones idees i que siguin honestos", va agregar Ariel.
"Molt bé, Ariel", va dir Auris. "Llavors, quan estiguis pensant a qui donar els teus punts, pots tenir en compte aquestes qualitats. Però recorda, també és important que sentis que aquest aspirant et representa a tu i al que tu creus que és important".
Ariel va mirar als aspirants, pensant en el que Auris havia dit. "Entenc, Auris. És una mica com quan elegeixo a qui donar el meu últim tros de pastís, veritat? No només he de pensar en qui ho vol, sinó també en qui el mereix més".
Auris va emetre un so que semblava un riure. "Sí, Ariel, és una mica com a això. Però recorda, això és encara més important que un tros de pastís. Perquè aquestes persones prendran decisions que poden afectar tots a la nostra ciutat".
Ariel va assentir solemnement, conscient del pes de les seves decisions. Juntament amb Auris, es va endinsar en la investigació dels aspirants, analitzant les seves propostes, la seva trajectòria, els seus encerts i els seus errors. Es va proposar de prendre una decisió ben fonamentada i reflexiva. Els vots que volgués donar a cada un costarien el nombre de vots al quadrat dels seus preuats punts de votació; sabia que els havia de repartir acuradament.
L’habitació es va omplir encara més d’aquesta llum suau i brillant, llum d’esperança, mentre la petita criatura humana i el seu assistent van emprendre junts el viatge de la democràcia…
Simulador de vot quadràtic
Prova el simulador de vot quadràtic i explora les seves possibilitats. Què opines, estem ja preparats per al vot quadràtic? Connectem a https://www.linkedin.com/in/davidcastanon/ i en parlem!
