El passat 27 de juliol l’Oficina independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon) va publicar el seu informe anual sobre les xifres de la contractació pública el 2022, que reflecteix un clar creixement respecte a anys anteriors amb 183 277 licitacions (un 13,26% més que el 2021), per un import total (PBL, sense incloure impostos) de 100 692,20 milions d’euros (un 4,94% més que l’any precedent). Un creixement especialment significatiu que ve a confirmar la tendència a l’alça del sector que ja es va poder observar durant l’exercici 2021, deixant enrere el retrocés patit a l’exercici 2020 per l’efecte de la pandèmia.
“L’acceleració de la licitació en import econòmic produït després de la pandèmia es va plasmar en un increment del 60,50% del nivell registrat el 2022 respecte al de 2020. Més encara, al Sector Públic Autonòmic l’esmentat percentatge va assolir el 76,43%”.
Entre totes les dades que dona l’informe de la OIReScon, ens centrarem en aquest article en analitzar les licitacions pel tipus de procediment utilitzat. L’objectiu és estudiar els processos de licitació escollits pels departaments de contractació des de dos punts de vista, per volum econòmic i per nombre de licitacions.
En aquest sentit, el gràfic no ens aporta cap tipus de sorpresa, el procediment obert (en ambdues versions) manté la seva hegemonia respecte a la resta de procediments que recull la Llei 9/2017 de contractes del sector públic.
Atenent el nombre de licitacions, de les 183 277 licitacions es van licitar pel procediment obert 63 058 (34,41%), únicament superat pel seu vessant simplificat (com ja va ocórrer durant l’exercici 2021) per la qual es van licitar 65 967 (35,99%). Si observem les dades de la distribució de procediments per import econòmic, obtenim uns resultats (lògicament) si cap, més contrastats. Dels 100 692,20 milions d’euros licitats, el 70,27% es van tramitar a través del procediment obert, i el 6,84% pel seu vessant simplificat.
En definitiva, la tramitació pel procediment obert (sumant ambdues modalitats) ha suposat el 70,40% de les licitacions en nombre de procediments i un 77,11% en import econòmic.
A més, analitzant les dades respecte a exercicis anteriors podem observar que el procediment obert simplificat no només es manté com el més utilitzat, sinó que durant els dos últims exercicis el seu ús continua creixent en detriment del procediment negociat sense publicitat. La caiguda en desús del procediment negociat sense publicitat des de l’exercici 2020 s’explica des d’un context socioeconòmic, a causa que l’auge que va experimentar durant aquest exercici va vindre associat a la quantitat de contractes que es van haver de licitar per tramitació urgent durant la pandèmia.
“Es manté l’hegemonia del procediment obert davant el continu retrocés del negociat sense publicitat després de superar el període de pandèmia”.
Tornant a mirar les dades que contrasten la informació analitzada, l’ús del procediment negociat sense publicitat es va reduir al 7,33% en volum econòmic (a l’exercici 2021 va suposar el 10,75%, i el 2020 el 20,56%), i al 9,83% en nombre de licitacions (a l’exercici 2021 va suposar l’11,83%, i el 2020 el 18,73%). En definitiva, podem concloure que l’ús d’aquest procediment de licitació torna a situar-se en un percentatge d’ús similar als anys anteriors a la pandèmia.
L’ús del procediment obert simplificat com a contraposició a la rigidesa del procediment obert i a l’opacitat del contracte menor
Després d’analitzar les dades, veiem que un procediment que mereix una menció a part és el procediment obert simplificat, el qual, ha augmentat el seu ús un 13% a l’últim exercici, passant a convertir-se en el procediment estrella del sector públic. Des que va ser concebut en la LCSP (art. 159 LCSP), es va regular amb l’objectiu de convertir-se en el procediment més utilitzat pel sector públic, afegint a la tramitació del procediment obert una més agilitat i flexibilitat.
El legislador va regular un procediment que simplifica la tramitació de les licitacions (reducció de terminis, presentació d’ofertes en un únic sobre, sense exigència de presentar garantia definitiva…etc), establint uns llindars econòmics bastant flexibles. Tot això, amb l’objectiu que pugui utilitzar-se en una gran part dels contractes, presentant-se com una opció atractiva davant la rigidesa del procediment obert ordinari, i més transparent que la utilització massiva del contracte menor.
“El repte es troba en comprovar si el procediment obert simplificat serà capaç d’assentar-se com una alternativa real a la celebració de contractes menors”
Després d’uns anys en què no acabava d’utilitzar-se en gaires de les entitats del sector, en haver comprovat els beneficis atorgats en la tramitació dels expedients, molts departaments de contractació han optat per anar utilitzant-lo en moltes de les seves licitacions en comptes del procediment obert ordinari. Ara, el repte es troba en comprovar si serà capaç d’assentar-se com una alternativa real a la celebració de contractes menors que, malgrat tots els intents de reduir la seva tramitació, es continua mantenint amb molta diferència com el sistema de contractació pública més utilitzat.
En la meva experiència dins del projecte de licitació electrònica de GESTIONA, he pogut comprovar com en molts departaments de contractació s’estan realitzant grans esforços per reduir el nombre de contractes menors, i optar per tramitar els seus contractes de manera més transparent fent ús del procediment simplificat. Malgrat això, podem dir que, encara que el camí cap a la reducció de la contractació menor ha començat, encara queda molt per recórrer.
Podem mesurar la incidència de la tramitació del procediment simplificat davant la contractació menor?
Si revisem els informes més recents emesos per l’OIReScon i el Tribunal de Comptes sobre l’activitat i fiscalització del sector públic respectivament, ens trobem que en ambdós informes s’exclou de la seva anàlisi la incidència de la tramitació dels contractes menors.
En concret, l’OIReScon motiva està exclusió per la complexitat que li suposa valorar unes dades que s’han publicat per cada entitat en diferents formes i formats, alertant-hi en el seu informe de supervisió del principi de publicitat i transparència.
“…seria desitjable que la informació de la contractació menor estigués en tots els casos en format obert i reutilitzable, de tal manera que fos possible una agregació de tota la informació …..que permetés, a la vegada, obtenir una imatge fidel i realista del volum de la contractació menor al nostre país, informació que, de moment, no és possible obtenir amb fiabilitat”.
Es constata la importància, com vam posar èmfasi en aquest blog, de la publicació individualitzada dels contractes menors seguint el funcional que facilita la PCSP per a això. En aquest sentit, l’esperança de poder resoldre l’explotació eficaç d’aquests contractes rau en la utilització de la integració entre el Tribunal de Comptes i la PCSP, que, permet la remissió automàtica de les dades de tots els contractes publicats.
Esperem que en exercicis venidors puguin anar incorporant-se a l’anàlisi la tramitació de la contractació menor. Sense aquestes dades no podem obtenir un estudi fidedigne sobre la realitat de l’activitat contractual al sector públic, que pugui demostrar el creixement de l’ús del procediment obert simplificat davant la reducció de l’ús del contracte menor. Un fet, que, de confirmar-se, suposaria continuar sumant passos cap a una contractació pública cada vegada més transparent.
